Quan algú diu «necessito una web», la imatge mental que hi posa acostuma a ser una pantalla. Un rectangle amb informació ordenada. Alguna cosa que es mira.
Val més pensar-la com un lloc. Té una porta, i no sempre és la portada. Té recorreguts, que la gent fa a la seva manera i no a la teva. Té jerarquies, que diuen què és important encara que ningú no ho llegeixi. I té espais on val la pena quedar-se, o no.
La porta gairebé mai és la portada
Aquesta és la primera cosa que sorprèn quan es mira una analítica de veritat. La gent entra per on vol: per una entrada de blog, per una fitxa de producte, per una pàgina de servei que ha sortit a una cerca. La portada, que és on s’ha discutit el 80 % de les decisions, sovint no és per on entra ningú.
La conseqüència pràctica és clara: cada pàgina important ha de poder funcionar com si fos la primera. Ha de dir qui ets, què fas i què pot fer el visitant a continuació, sense donar per fet que ja ha passat per un altre lloc.
Traslladar la marca a un aparador que respongui
La definició de treball que fem servir a l’estudi és aquesta: la web és el lloc on el branding pren forma i es converteix en experiència.
Això vol dir que un projecte de disseny web a Mataró o a qualsevol altre lloc no comença amb una pàgina en blanc. Comença amb el que ja s’ha decidit sobre la marca: què promet, a qui parla, quin to fa servir, què vol que passi. Si això no existeix, la web ho acabarà inventant sobre la marxa, i normalment ho inventarà malament.
Una web no s’ha d’assemblar a la marca. Durant una bona estona, per a molta gent, la web serà la marca.
Què hi ha dins d’un projecte web
Disseny web, desenvolupament front-end, CMS —WordPress, Webflow o el que demani el projecte—, ecommerce, animació i disseny UX/UI. La combinació depèn de què ha de fer la web, no d’un paquet tancat.
Com va entrar la tecnologia a l’estudi
La branca tecnològica de Codina no ve d’una decisió de catàleg. Ve d’una persona.
Rafel Codina fill, el primer de la segona generació a incorporar-se, va estudiar Enginyeria de Sistemes Audiovisuals. Després de fer alguns projectes pel seu compte, va tenir l’oportunitat de treballar amb el seu pare. El que el va enganxar va ser precisament la naturalesa poc mecànica de la feina: projectes diferents, problemes diferents, dies diferents.
Progressivament va aprendre UX design i es va especialitzar en disseny i desenvolupament web. La formació tècnica hi va ajudar, però el detall important és un altre: la capa digital no va arribar com un departament separat. Va créixer dins del mateix equip que ja feia marques.
Per què això es nota al resultat
Quan la marca i la web les fan equips diferents, hi ha un moment de traducció on es perden coses. El manual diu una cosa, el desenvolupador n’entén una altra i el resultat és una web que compleix les normes però no té l’accent correcte.
Quan qui dissenya la marca i qui la programa comparteixen taula, aquesta traducció no existeix. Es discuteix directament si una animació és massa lenta per al caràcter de la marca, o si un tipus de lletra que funcionava imprès es fa il·legible a 14 píxels. Són converses petites que decideixen si una web se sent bé o no.
Una web també és una eina de negoci
Cap de tot això serveix si el lloc no fa la seva feina. Una web és alhora una porta, un recorregut, una jerarquia, una experiència, una expressió de marca i una eina de negoci. Les sis coses alhora, i cap d’elles pot menjar-se les altres.
Quan una web «no converteix», la causa poques vegades és un botó. Sol ser que el visitant no entén prou de pressa on ha arribat, o que no se li dona cap raó per confiar abans de demanar-li alguna cosa. Això no es resol amb un color més cridaner: es resol amunt, a la part que ningú no veu.
Quan una web s’ha quedat petita
Hi ha un moment, en gairebé totes les empreses, en què la web deixa de descriure el negoci. Costa de detectar perquè no passa de cop, i perquè qui la mira cada dia s’hi ha acostumat.
Els símptomes acostumen a ser aquests. Hi ha serveis importants que no hi surten, o que hi surten com un afegit al final. Cal explicar per telèfon coses que la web hauria de resoldre sola. Els continguts nous ja no encaixen en cap plantilla i s’hi van encaixant a la força. I dins de l’empresa ningú no la fa servir com a eina: quan s’ha d’enviar alguna cosa a un client, s’envia un PDF.
Redissenyar o reconstruir
No sempre cal començar de nou. Si l’estructura encara respon al negoci i el que ha envellit és l’aspecte, un redisseny és més barat i menys arriscat. Si el problema és que la web explica una empresa que ja no existeix, cap capa de pintura ho arregla.
La prova és senzilla: mira el menú principal. Si per explicar què feu heu d’anar a tres apartats diferents i afegir-hi context de viva veu, el problema és d’arquitectura, no de disseny.
D’aquesta part de dalt en parlem a Una marca no comença amb un logotip. I de com conviuen a la mateixa planta els ordinadors i un taller de joieria, a Mans i pantalles.