Hi ha empreses que trien la ciutat després d’un estudi de mercat: cost del metre quadrat, accés a talent, distància a l’aeroport. Codina no va triar Mataró. Mataró ja hi era.
La família és de Mataró de tota la vida i diverses generacions han viscut al mateix carrer, el Camí Fondo. Quan l’estudi va necessitar una seu de veritat, va anar a parar al número 11 del mateix carrer on hi havia hagut els avis i els pares. Segons el relat intern, l’estudi «només podia estar» aquí.
Més que de Mataró, som del Camí Fondo.
La frase va sortir sola en una conversa, sense intenció de ser un claim.
Una finca amb dues vides a dins
Cap al 2011 la família (pare i mare) va comprar la finca del Camí Fondo, 11, que va passar a ser la seu de l’estudi.
L’edifici permet que hi convisquin dues realitats. A la planta baixa, espais de pàrquing i un taller de ferro i fusta. Al primer pis, un gran espai diàfan on hi ha l’estudi creatiu i el taller de joieria.

Aquest detall no és decoratiu. Quan el taller de joieria que Rafel havia mantingut a casa va entrar físicament dins de l’estudi, els serveis creatius i l’ofici artesanal van passar a compartir el mateix espai. Un estudi de branding a Mataró amb una banda de treball on hi ha metall i foc no és una imatge habitual, i és exactament el que va acabar definint la casa.
Què canvia treballar en un lloc on et coneixen
El Maresme és a mitja hora de Barcelona. Prou a prop per treballar-hi cada dia; prou lluny per no funcionar amb el ritme del centre.
La proximitat com a condició de treball
Quan el client és a quinze minuts, la relació canvia de naturalesa. Es pot passar a veure una prova impresa en comptes d’enviar un PDF. Es pot visitar la fàbrica, el local o el magatzem abans de dissenyar res. Es pot resoldre en una conversa el que per correu ocuparia tres dies. Res d’això surt en una proposta comercial, però és el que fa que un projecte arribi bé.
La reputació no es pot maquillar
En un territori com aquest, els clients es coneixen entre ells. Un projecte mal acabat no es queda dins d’un informe: se sap. Treballar a casa és una forma de control de qualitat que no necessita certificació.

Territori no vol dir localisme
Val la pena desfer un malentès. Que un estudi treballi des del Maresme no vol dir que només pugui pensar en petit ni que la seva feina hagi de fer olor de comarca. Vol dir una altra cosa: que hi ha un lloc concret des d’on es mira.
Una marca sempre es construeix des d’algun lloc. El que canvia és si aquest lloc s’assumeix o es dissimula. Les empreses que ho dissimulen acaben assemblant-se a totes les altres, perquè el punt de vista és precisament la part que no es pot copiar.
Això val també per als clients del Maresme que arriben demanant una imatge que sembli «de Barcelona». Gairebé mai és el que necessiten. El que volen dir, si s’estira la conversa, és que volen semblar seriosos i actuals. Són dues coses que no depenen del codi postal, i renunciar a l’accent propi per aconseguir-les surt car: perds allò que et feia identificable a canvi d’una correcció que ja té tothom.
L’ordre de les coses: primer el Maresme
Hi ha una temptació evident per a qualsevol estudi que treballa a mitja hora de Barcelona: construir-ho tot al voltant de Barcelona. És el mercat gran, el que té els projectes visibles i el que apareix a totes les cerques.
La prioritat de Codina és una altra, i està dita en aquest ordre: Maresme, Barcelona, Catalunya, Espanya i, si toca, internacional. Barcelona és important. El Maresme és primer.
La raó no és sentimental, o no només. Amb un equip petit, la relació directa i el tracte estable formen part del que s’ofereix. Aquestes coses es degraden amb la distància: no perquè no es pugui treballar en remot —es pot i es fa—, sinó perquè la freqüència de contacte baixa i, amb ella, el nivell de detall que arriba a l’estudi.
Una empresa del Maresme que busca branding a Mataró no està triant per proximitat geogràfica. Està triant, encara que no ho digui així, una freqüència de conversa.
L’adreça pública de l’estudi és Camí Fondo, 11 — 08301 Mataró. Si mai s’hagués de canviar d’espai, la voluntat expressada és clara: no allunyar-se del Maresme.
De com era el primer espai, abans d’aquest, en parlem a La caseta darrere del pati. I de què significa que un taller de joieria comparteixi planta amb els ordinadors, a Mans i pantalles.
