Quan una empresa diu que és propera, normalment no diu res. Tothom ho diu. La paraula ja no informa.
Hi ha una manera millor d’explicar-ho, i és respondre tres preguntes molt concretes: qui respon el telèfon, qui entra a la reunió i qui acaba fent la feina. Si les tres respostes són persones diferents i cap d’elles és la que et va vendre el projecte, «proximitat» era una paraula de catàleg.
Qui hi ha
A dia d’avui l’equip és de cinc persones.
Rafel Codina — Creative Director
Fundador de l’estudi i responsable de direcció creativa. Joier de formació, vint anys de sector tèxtil abans de muntar la casa i, des del 2005, el criteri que sosté el conjunt.
Rafel Jr. Codina — UX/UI · Tech Expert
Ve d’Enginyeria en Sistemes Audiovisuals i porta la vessant tecnològica: UX/UI, disseny i desenvolupament web.
Laura Codina — Branding Specialist
Lidera la creació i el desenvolupament de marques i té un paper central en la gestió i el contacte amb el client. Ve d’Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte i d’Enginyeria Mecànica, i treballa també amb 3D.
Migue Pérez — Filmmaker & Photo
Responsable principal de fotografia i videografia dins del servei de media.
Rafa Moreno — Graphic Designer
Treballa en disseny gràfic i branding amb la Laura i la resta de l’equip creatiu.
Què canvia quan sou cinc
La dimensió reduïda i estable no és una limitació que s’intenta dissimular. És part de la proposta.
El projecte no va saltant entre persones desconegudes. La relació és directa amb qui pensa i executa la feina.
Hi ha tres conseqüències molt concretes i totes tenen a veure amb informació que no es perd.
No hi ha traducció interna
El que el client explica al workshop ho escolta directament qui després dissenyarà, programarà o fotografiarà. No hi ha un document intermedi que perdi els matisos pel camí.
La memòria del projecte és la mateixa
Dos anys després, quan cal tocar alguna cosa, hi ha algú que recorda per què es va prendre aquella decisió. En estructures grans, aquesta memòria acostuma a marxar amb qui va portar el compte.
La responsabilitat és visible
Amb un equip creatiu al Maresme d’aquesta mida, ningú no pot amagar una feina mal feta darrere d’un departament. Això disciplina més que qualsevol procés de qualitat.
Dues generacions, un sol criteri
Tres de les cinc persones porten el mateix cognom, i això introdueix una dinàmica que no existeix en un equip convencional: es discuteix diferent, es discrepa diferent i es porta la feina a casa d’una altra manera.
La fórmula que fem servir públicament és que una generació aporta maduresa estratègica i l’altra frescor digital. És certa, però simplifica. La segona generació no ha substituït la primera: n’ha ampliat el terreny. Rafel fill hi va afegir la capa tecnològica; Laura va consolidar i liderar el branding i la relació amb el client; el fundador continua aportant direcció creativa, ofici i cultura de marca.
Val la pena dir també que dues generacions treballant juntes no és automàticament una virtut. Pot ser un problema si la primera no cedeix decisions o si la segona espera que li arribin sense guanyar-se-les. El que ho fa funcionar no és el parentiu: és que cadascú tingui un terreny on la seva paraula pesa més, i que la resta ho accepti sense haver-ho de discutir cada vegada.
Els límits, que també existeixen
Seria fàcil acabar aquí i deixar la sensació que un equip petit només té avantatges. No és veritat, i val més dir-ho abans que ho descobreixi un client a mitja feina.
Cinc persones no poden atendre un nombre il·limitat de projectes alhora. Hi ha moments en què la resposta honesta a un encàrrec és una data més llunyana de la que el client voldria, o directament un no. Un estudi d’aquesta mida que promet disponibilitat immediata permanent està prometent alguna cosa que haurà de trencar.
Tampoc cobreix qualsevol especialitat imaginable. Hi ha peces molt concretes que es resolen amb col·laboradors de confiança, i el criteri és senzill: qui entra ho fa sota la mateixa direcció, no com un tros de projecte subcontractat que torna sense context.
Un últim matís, per honestedat: cinc és el nombre d’avui. És una expressió de voluntat i d’estabilitat, no una promesa contractual. El que sí que és una decisió és el model: un equip on el client parla amb qui fa la feina.
De com es treballa amb aquest equip un cop comença el projecte, en parlem a No tallar les ales. I de les dues tradicions que conviuen a la mateixa planta, a Mans i pantalles.